Aviat convocarem el prEMi NoveL·la CurTa La VERONICA cArtoNeRa 2018

L'1 de febrer (només falten dues setmanes) convocarem la 6a edició del nostre PREMI DE NOVEL·LA CURTA. 
Comenceu a escriure si encara no ho heu fet :)

Per il·lustrar aquesta entrada hem triat l'obra de la pintora Francine van Hove

La Cabuda Editorial (SV). La vida de les #EditorialesCartoneras (1)

Estem actualitzant la nostra BASE DE DADES de totes les #EditorialesCartoneras. És un treball lent i complicat perquè la vida de les Cartoneras no és linial. Neixen, desapareixen, reneixen... i quasi mai moren o, més ben dit, quasi mai anuncien que pleguen... queden residents en una espècie de purgatori que és en el que s'han convertit les xarxes socials si ningú les alimenta.

Aquest preàmbul és l'excusa per parlar-ne d'una concreta: la salvadorenca La Cabuda Cartonera.

La Cabuda té twitter; que bé, penses, però hi entres i et trobes que està inactiu des de 2010 (fa 7 anys!). Tampoc ningú té cura del bloc des de 2014 (fa 3 anys!). I a la pàgina de Facebook, la darrera publicació és de l'agost de l'any passat; una senzilla salutació: "Buenas tardes cartoneras".

Què fe, doncs? Donar-la per morta o investigar una mica més. Optem per la segona opció i trobem que Dany Portillo, un dels fundador de l'editorial, ha continuat la tasca de La Cabuda Cartonera. Té un perfil personal Dany Portillo (La Cabuda Cartonera Editorial) a Facebook.

Ens ha ajudat en la cerca La infancia de las editoriales salvadoreñas, de LA PRENSA GRÁFICA

Reproduim els paràgrafs que, a partir d'una entrevista a Dany Portillo, fan referència a La Cabuda Cartonera i a la seva forma de treballar, però us recomanem que llegiu tot l'article. És de fa dos anys però paga la pena.

Los que están en La Cabuda Cartonera lo tienen claro. No van a obtener ganancias económicas de ese proyecto. Así nació y es por eso justamente que uno de sus fundadores cree que la editorial avanza y ha sobrevivido desde 2009.

Ese año es la fecha del nacimiento oficial, aunque ya en 2008 habían iniciado las primeras incursiones en las cartoneras. El concepto lo adoptaron de un movimiento que nació en Argentina a principio de la década pasada, cuando el país suramericano pasaba por una crisis económica.

Editores, correctores y diseñadores se unieron y convirtieron el momento en una oportunidad para publicar libros únicos. En lugar de usar imprentas y generar millares de copias de una edición, se toma un libro, se imprime a menor escala y reutilizando materiales como cartón se hacen las portadas. Estas son pintadas, intervenidas, creadas de manera individual.

De Argentina la cartonera fue migrando a toda Suramérica y luego a México, desde donde llegó hasta El Salvador, con Danny Portillo como uno de los padres adoptivos[...].

Pero por qué alguien se quiere meter en un proyecto que sabe con seguridad que no será económicamente beneficioso.

Danny Portillo llega al Palacio Tecleño poco después de las 10:30 de la mañana. Camina a paso lento con la ayuda de un bastón. Se sienta en una de las bancas que rodean el patio central. Hace calor y toma agua de una botella plástica que alguien le pasó dando.

Es uno de los fundadores de La Cabuda Cartonera. En la plática en medio del calor agrega que además el modelo no es barato. Imprimir solo 100 libros es caro y haciendo los cálculos del costo por libro queda en alrededor de $30, que incluye el costo de impresión, de edición, maquetación y la creación de la portada: “(Lo hacemos) porque nos gustó mucho la idea, la filosofía, porque vimos que era necesario hacerlo”, dice sentado en una banca del palacio municipal tecleño, donde se lleva a cabo una feria de libro.

Durante estos seis años, la cartonera salvadoreña ha publicado 38 títulos. Los primeros tres años fueron los más fructíferos, con 30 libros, pero el ritmo decayó y en los últimos han publicado solo ocho. “Cada uno de los miembros del proyecto, bueno, empieza a trabajar en otras cosas... porque el proyecto nuestro no nos da para una sostenibilidad económica personal”.

Cada libro es único porque cada portada es única. Algunas nacen del capricho, otras por el diseño que trae el cartón o como libro a la carta que el cliente lo hace a su gusto. Pero que el exterior sea artesanal no significa que no le presten cuidado al interior.

Detrás de un libro hay más historias de las que cuentan sus letras. Entre sus páginas también se esconde un trabajo de carpintería, minucioso, que no solo involucra al autor que firma la obra. A este lo acompaña un editor cuyo papel es más que revisar la ortografía.

Idealmente, el editor aconseja al autor en temas centrales del libro como la estructura, el estilo, pero también se encarga de estudiar el público, el diseño del libro y la forma en que este será distribuido.

El proceso de edición tratan de mantenerlo como en cualquier otra editorial, menos algunas salvedades. La política de La Cabuda Cartonera es no rechazar publicaciones. Las aceptan, pero debe pasar por un proceso de edición.

—La mayoría de cosas que nos llega a las editoriales independientes tienen mucho un proceso literario más de catarsis que un proceso literario que esté afinado, terminado. Y eso corresponde, pues sí... la gente quiere ser escuchada y para ser escuchada piensa que el libro es una vía.

En aquest article hem descobert Beatriz Rosales i la seva lluita per a mantenir Arcoíris, la seva editorial al Salvador. Li desitjem que se'n surti bé.

BASES prEMio NoveLa CorTa La VERONICA cArtoNeRa 2017

Imagen original: Contes. Joan Brossa (1987)

La VERONICA CARTONERA convoca la quinta edición de su premio de NOVELA CORTA en catalán o castellano

Quien puede presentarse

- Cualquier persona mayor de edad.

Lengua

-  Catalán y castellano, indistintamente.

Condiciones

- Los trabajos han de ser originales e inéditos.

- No se admiten trabajos premiados en otros certámenes literarios. Tampoco pueden estar comprometidos ni en trámite de publicación con alguna editorial.

- Extensión y formato: un mínimo de 60 y un máximo de 80 páginas DIN A4, escritas con la letra Arial cuerpo 12, a doble espacio, Los márgenes superior e inferior, y los de derecha e izquierda, serán de 2,5 cm.

- Las obras estarán firmadas, obligatoriamente, con pseudónimo. Éste constará en la página 1, debajo del título de la obra. 

- El 31 de marzo de 2017, a les 24.00h (hora de Barcelona), termina el plazo de recepción de obras. 

Presentación de las obras

Los trabajos deben enviarse por correo electrónico, a la dirección  premi.veronica.cartonera@gmail.com y seguir el siguiente procedimiento:

• en el espacio del asunto deben figurar las palabras "Premio NOVELA CORTA”
• en el cuerpo del mensaje se hará constar el título de la obra y el pseudónimo del autor o autora

Con el objetivo de garantizar el anonimato, el correo contendrá dos archivos adjuntos.

• El primer archivo corresponde a la obra que se presenta a concurso. El nombre del archivo será el del título de la obra.

• El segundo archivo corresponde a la plica. El nombre de este archivo será la palabra “Plica” seguida del título de la obra que se presenta a concurso. La plica incluirá la identificación de la autora o autor: pseudónimo, nombre y apellidos, dirección postal y correo electrónico, teléfono de contacte y una brevísima nota bio-bibliográfica.

Jurado

- El Premio cuenta con un jurado formado por personas relacionadas con el mundo de la literatura y la cultura; un miembro de La VERONICA ejercerá de secretario o secretaria.

- El Jurado determinará la obra ganadora y se reservarà el derecho a considerar el premio desierto.

- El veredicto del Jurado será inapelable y se hará publico el 15 de julio de 2017 a través de las redes sociales.

Premio

- La Editorial La VERONICA CARTONERA publicará la obra premiada.

- Cada uno de los libros de la Editorial La VERONICA CARTONERA son únicos y están confeccionados artesanalmente; las cubiertas son de cartón reciclado. 

- La primera edición constará de 60 ejemplares.

- El autor o autora de la obra premiada recibirá gratuitamente 10 ejemplares del libro. 

- La obra ganadora continuará siendo propiedad del autor o autora.

Otros

El hecho de presentar un trabajo al Premio supone la aceptación de estas bases.

Las obras que no cumplan todas y cada una de las condiciones quedarán automáticamente eliminadas. 

Barcelona, febrero de 2017

La VERONICA Cartonera

Blog: https://laveronicacartonera.blogspot.com

Facebook: @LaVeronicaCartonera

Twitter: https://twitter.com/LaVERONICAbcn

BASES pReMi de NoVel·La curta LA VERONICA caRTOnErA 2017

Contes. Joan Brossa (1986)

La VERONICA CARTONERA convoca la cinquena edició del seu premi en la modalitat de NOVEL·LA CURTA en català o castellà

Qui s'hi pot presentar

- Qualsevol persona major d’edat.

Llengua

-  Català i castellà, indistintament.

Condicions

- Els treballs han de ser originals i inèdits

- No s’admeten treballs premiats en altres certàmens literaris i tampoc no poden estar compromesos ni en tràmit de publicació amb alguna editorial.

- Extensió i format: un mínim de 60 i un màxim de 80 pàgines DIN A4, escrites amb el tipus de lletra Arial cos 12, a doble espai. Els marges superior i inferior, així com els de la dreta i de l’esquerra, seran 2,5 cms.

- Les obres hauran d'anar obligatòriament signades amb pseudònim, el qual constarà a la pàgina 1, sota el títol de l'obra.

- El termini de lliurament d’obres s’acaba el 31 de març de 2017, a les 24.00h (hora de Barcelona) 

Presentació dels treballs

Els treballs es faran arribar per correu electrònic, a l’adreça premi.veronica.cartonera@gmail.com i seguiran el següent procediment:

• a l’espai de l’assumpte cal que hi figurin les paraules "Premi NOVEL·LA CURTA”
• en el cos del missatge es farà constar el títol de l'obra i el pseudònim de l'autor o autora

Per tal de garantir l’anonimat, en el correu s’hi adjuntaran dos arxius.

• El primer arxiu correspon a l’obra que es presenta a concurs. El nom de l’arxiu serà el del títol de l’obra.

• El segon arxiu correspon a la plica. El nom d'aquest arxiu serà la paraula “Plica” seguit del títol de l’obra que es presenta a concurs. La plica ha d’incloure la identificació de l’autora o autor: pseudònim, nom i cognoms, adreça postal i de correu electrònic, telèfon de contacte i una brevíssima nota bio-bibliogràfica. 

Jurat

- El Premi compta amb un jurat format per persones relacionades amb el món de la literatura i de la cultura; un membre de La VERONICA actuarà com a secretari o secretària.

- El Jurat determinarà l'obra guanyadora i es reservarà el dret a considerar desert el premi.

- El veredicte del Jurat serà inapel·lable i es farà públic el 15 de juliol de 2017 a través de les xarxes socials.

Premi

- L'obra premiada serà publicada per l'Editorial La VERONICA CARTONERA.

- Cada un dels llibres de l'Editorial La VERONICA CARTONERA són únics i estan confeccionats artesanalment, les seves cobertes són de cartró reciclat.

- La primera edició constarà de 60 exemplars.

- L'autor o autora de l'obra premiada rebrà gratuïtament 10 exemplars del llibre.

- L'obra guanyadora restarà en propietat de l'autor o autora.

Altres

El fet de presentar-se al premi suposa l’acceptació d’aquestes bases.

Les obres que no compleixin totes i cadascuna de les condicions quedaran eliminades automàticament.

Barcelona, febrer de 2017

La VERONICA Cartonera

Blog: https://laveronicacartonera.blogspot.com

Facebook: @LaVeronicaCartonera

Twitter: https://twitter.com/LaVERONICAbcn

CLAU. I ja són 13 els llibres publicats per La VERONICA Cartonera

El dissabte 8 d'octubre presentem CLAU, el llibre de relats sorgits del Bigoti de Nietzsche, un taller autogestionat de creació literaria.

CLAU recull els escrits d'Eva Beser, Marta Duran, Miren Lopetegi i Jan Matheu.

Si aquest llibre veu la llum és per culpa de Marta Mitjans Puebla, l'autora de LENA. Ens va proposar publicar els escrits de les integrants del taller i tenir cura de l'edició. El procès ha estat llarg, amb arrancades i aturades (a sota podeu llegir la nota de Marta Mitjans que l'explica i que forma part del llibre). La confecció del llibre: maqueta, impressió, creació de les cobertes, cosit, etc, ha estat afortunadament més ràpida. Les cobertes han estat fetes a 16 mans, les de les autores i amistats i, com sempre, les d'Anna González.

Després de diverses trobades amb el grup El Bigoti de Nietzsche, vaig proposar als autors de fer un llibre col·lectiu. D’entrada, tots es van mostrar engrescats a participar en l’aventura de la confecció d’una obra col·lectiva, artesanal i inèdita. El segell La Verònica Cartonera, cap davantejat per l’Anna, amb qui hi mantinc una bona relació, va obrir-se a la proposta que acabava de néixer. Però, com en tot projecte fet amb la mà al cor, alguns dels membres compromesos de paraula es van desvincular del procés que començaria uns mesos més tard. Un procés que ha suposat hores d’escriptura per a ells, paciència de lectura i correccions per a mi i rencontres molt profitosos.

La idea de la clau va néixer un dimecres, quan un dels autors va deixar anar allò que ell creia que era clau en aquest llibre: un punt comú. Un destí. Una obertura cap a alguna cosa on tots ells volguessin anar a parar. I així va ser com la clau, aquest objecte que obre portes de mons bonics, hostils, imaginats, perduts, oblidats, va acabar sent l’essència d’aquests textos: l’eix per a tots els autors.

Partint d’aquest propòsit, cada autor em va enviar una proposta de text. Jo les vaig llegir i els en vaig fer un comentari individual, per escrit, amb la màxima minuciositat i cura possible, i també els vaig corregir tot allò que em semblava idoni. Als autors, sempre se’ls ha d’aconsellar des del respecte. Una obra és un fill de paper; destil·la sentiments del pare. Després de quatre mesos d’intercanvi d’esmenes, propostes, correccions ortogràfiques i gramaticals i converses sobre els propòsits dels textos, vam deixar reposar el projecte. Tots teníem feina, i la clau va quedar adormida.

Passat l’estiu, vam reprendre el contacte. Vaig corregir, un segon cop, tot allò que em semblava pertinent de cara a les noves modificacions que els autors havien fet dels textos. I encara van passar quatre mesos més, abans que, començat el 2016, poséssim fil a l’agulla: vam donar per acabada la seva feina com a autors, i la meva com a lectora, correctora i com a narradora disposada a escoltar els propòsits, les necessitats i el neguit d’aquells que també volen explicar part de la seva història. Perquè escriure és parlar d’un mateix; és parlar del món vist, sentit, somiat, perdut.

Aquest llibre és fruit d’una confecció lenta i llarga; és un bon treball. Enhorabona, Eva, Marta, Mireia i Jan. I moltes gràcies, Anna, per acceptar la idea que un dia et vaig manifestar davant la finestra des d’on totes dues vèiem la teva Verònica.

Marta Mitjans Puebla

Algunes de les cobertes. Com sempre totes fetes a ma i cap igual a l'altre. Tria la teva