dijous, 21 de maig de 2015

Crònica de la presentació del nou llibre de La Verònica, una trobada integeneracional per parlar de gestió comunitària i transformació social a Barcelona


A les 7 de la tarda, amb força puntualitat, va començar la presentació del llibre Gestió comunitària i transformació social. L'experiència de Barcelona al Centre Cultural Casa Orlandai. El dilluns passat, 18 de maig, la Sala J.V Foix es va anar omplint, en molt poca estona, fins que no hi cabia ni una agulla.



A la taula, Anna González, de La Verònica Cartonera, que va obrir el foc, explicant la gènesi del llibre, un encàrrec de la pròpia editorial, i fent també cinc cèntims de la curta historia de La Verònica (va començar al 2013) i dels eixos que la regeixen: literatura, reciclatge, artesania. Va acabar la intervenció, amb l’explicació emocionada de la dedicatòria del llibre, A l’Anna Carbó Ribugent, una de les fundadores de l’editorial, activista social, recentment traspassada. Després, va intervenir Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) que es va centrar en la història de la FAVB des de les seves reivindicacions per la democràcia, als temps de desencís i a les experiències de gestió comunitària d’equipaments i serveis, sense oblidar les dificultats que comporta i la importància de tornar-hi a insistir, un i altre cop, extraient perspectives fins i tot de les experiències fallides.


La intervenció més esperada, la dels autors, va començar per la d’Oriol Barba que va explicar les inquietuds que els havien portar ja en els temps d’estudiants a fer recerca sobre els diferents aspectes de la gestió comunitària i, poc a poc, a confiar en l’editorial cartonera, com a vehicle per publicar el treball. Anna Subirats, per la seva banda, va explicar la importància de les entrevistes per a la realització del lllibre i va remarcar que la publicació és oberta a futures ampliacions i revisions. 



Entre les nombroses intervencions del públic, cal destacar les preguntes relatives a la inclusió d’experiències de gestió no exclusivament culturals, o d’equipaments no depenents de l’administració, així com a un possible futur de debat a la xarxa. També hi va haver en les intervencions de les persones més grans, una certa reivindicació dels anys primerencs de la democràcia i la importància de la lluita de les associacions de veïns, un model es va dir, molt representatiu de Barcelona. Una de les darreres aportacions va advertir la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere en la investigació, si volem tranformació social. 


A l’igual que a l’inici, els i les participants es van interessar força per la publicació que La Verònica Cartonera va posar al seu abast. Els llibres de tapes de cartró reciclat, cadascú en portada única, es van vendre ràpidament. La Verònica, que ha fet l’esforç d’una edició extraordinària de 200 exemplars, va veure com gairebé la meitat va passar a mans dels assistents que, a més, demanaven la signatura de l’Oriol i l’Anna. 


Aquesta presentació és la primera d’un seguit d’altres que ja están compromeses a diverses equipaments, algunes també gestionants, com la Casa Orlandai, per la comunitat. Tot un repte per a La Verònica Cartonera, una editorial impulsada per persones de més de 60 anys, que va reunir en aquesta primera jornada un bon grapat de joves, al costat de persones de provada experiencia en el món de l’activisme social. Una presentació força intergeneracional. Per què no? Cal gosar per saber que es pot. Seguirem informant.













Text: Manolita Sanz
Imatges: Anna, Montserrat i Rafa (LVC)