dimarts, 16 d’abril de 2013

Literatura de canya i cordill

Parada de romanços al costat del convent de Sant Agustí (Ciutat Vella. Barcelona. 1850). 
Els fulls impresos es mostraven agafats per pinces en cordills perquè el compradors pugué triar. 
Font: Joan Amades

La literatura anomenda de canya i cordill (literatura de cordel, en castellà) és un antecedent llunyà de les editorials cartoneres.

Quadernets de pocs fulls que es penjaven, igual com si es tractés de roba estesa.
Literatura popular destinada a una públic lector molt ampli, que gràcies al suport de les il·lustracions, resultava visualment d'utilitat per a aprendre coses, memoritzar-les o senzillament jugar-hi i distreure’s.
De temàtica històrica, lírica, religiosa, de successos o altres, tenia preu assequible.
Se solia vendre a peu de carrer i a les fires i algunes persones els col·leccionaven i després els enquadernaven, formant els anomenats Cançoners.



Post Scríptum (20 d'abril de 2013)



Fins aquí hem parlat del passat. Però a l'Aragó la literatura de cordill també té present i futur!

Un cop publicat el post hem descobert la CORDELERIA ILUSTRADA

El projecte de tres cartoneros-cordeleros a l'Aragó. Darrera les ediciones CORDELERIA ILUSTRADA hi ha Víctor Guíu, el Mestizo, David Giménez, de CARTONERITA NIÑA BONITA y Libros del Imperdible, i el poeta Sergio Grao, que ens ha enviat un correu que contestarem avui.

El seu catàleg ja té 7 títols

Esperem el dia que ens puguem conèixer personalment!